CRITICA ESPECTACLE BROTS
A qui no li han entrat ganes de riure en un lloc prohibit com a missa, un cementiri o un tanatori? Siga com siga, ahir al teatre municipal de l´Orfeó es va trencar la norma i els assistents al funeral d´Enric Brots i Dalmau van esclafir a riure mentre tres professors acompanyats d´un músic
A qui no li han entrat ganes de riure en un lloc prohibit com a missa, un cementiri o un tanatori? Siga com siga, ahir al teatre municipal de l´Orfeó es va trencar la norma i els assistents al funeral d´Enric Brots i Dalmau van esclafir a riure mentre tres professors acompanyats d´un músic intentaven retre-li homenatge.
En totes les Festes Majors d´Ulldecona, sempre hi ha un dia en què una de les entitats locals que dedica la seua activitat al teatre escull una obra per ser representada durant la setmana clau. En aquesta ocasió "La Passió d´Ulldecona" ha estat l´amfitriona i la seua elecció no va deixar indiferents els assistents.
L´obra es desenvolupa en un tanatori molt barroc que ambienta una situació completament tètrica. Mai més ben dit, és un lloc de culte a un mort. Els colors dorats i formes dels sofàs, la taula amb les roses, el lloc de parlament, el quadre amb la imatge del mort, les cortines negres del fons de la sala, etc. Tot plegat amb una il·luminació suau que ressalta tots aquells detalls d´una escenografia clarament trista de context.
Els actors, però, aconsegueixen trencar aquest ambient espontàniament amb petits tocs d´humor dignes d´uns professionals de la tècnica del "clown". Toni Albà, Fermí Fernandes, Gerard Domenech i Xavier Macaya són els protagonistes i culpables de les diferents situacions absurdes que ocorren durant el transcurs de l´obra que van des de dances fins a discursos passant per representacions iconogràfiques molt suggerents. Algunes de les cerimònies que realitzen van acompanyades de música, que li acaba de donar el toc definitiu i equilibra els diferents elements de la vetllada.
A més a més, en ocasions els actors fugen del que considerem l´escena en sí per interactuar amb el públic o fins i tot amb els tècnics, als quals culpen d´alguns problemes en què es troben. L´obra no es fa gens feixuga, consta d´una sola part sense canvis d´escena, que esdevindria la temporalitat de l´homenatge al difunt. Pel que fa als discursos, utilitzen un registre col·loquial, a voltes fins i tot tirant a vulgar, que converteix la peça en una representació popular i fàcil d´entendre.
Sens dubte es tracta d´una obra que mescla la tristesa per la mort d´un conegut i l´humor per culpa del caràcter sapastre dels protagonistes, gràcies al qual, la peça es desenvolupa a base d´altibaixos entre aquests dos sentiments.
Toni Manel
