història

Durant l’Edat Mitjana es representaven obres escèniques més o menys ingènues, però sempre devotes i enfervoritzans, que feien els veïns de cada lloc, al temple mateix, a l’atri o a la plaça de l’església, que era la del poble per antonomàsia.
Això va passar certament a Ulldecona.

A l’Arxiu parroquial de l’esglèsia d’Ulldecona, es va trobar un manuscrit incomplert titolat El Davallament de la Creu. Consta de tres folis en quart, escrits en català, a dues columnes i en vers, soltes, sense numerar, despreses d’un codi més extens. La lletra, molt bona, és dels voltants de la meitat del segle XVIII, de la qual només s’han conservat 248 versos i, possiblement, se n’han perdut uns 130. No obstant això, la còpia manuscrita, sense cap dubte, és d’un text més antic, el qual, a jutjar pel llenguatge, l’estil i la versificació, es pot retrocedir al segle XVI. La còpia conservada té totes les probabilitats d’haver estat feta a Ulldecona o la seva comarca per una persona d’aquestes terres.

El text conservat ofereix una notable coherència, és sobri i concret; sacrifica la narració anecdòtica i circumstancial en benefici d’una síntesi expositiva que permet a l’autor desconegut fer consideracions i reflexions piadoses, a vegades d’un cert vol poètic, i amb més o menys ambició mística, expressades mitjançant imatges, comparacions i contraposicions no menyspreables.

El Davallament de la Creu constituïa una de las parts principals de las antigues passions dramàtiques de Catalunya. És molt probable, que a Ulldecona i en l’època de la còpia, existís una passió dramàtica, que es devia representar a la població.

Un dels fets més sobresortint del fragment dramàtic d’Ulldecona és la seva condició de text únic, és a dir, que no és igual al de cap de les passions dramàtiques catalanes antigues que es coneixen, sent així que els davallaments de la creu són abundants en la literatura catalana des del segle XIV al XIX.

El text fou desxifrat per l’historiador Josep Romeu i Figueres de l’Institut d’Estudis Catalans i director de les representacions de teatre religiós medieval català.

També s’hi troba un volum imprès d’una passió setcentista, mancat de coberta, corresponent a una de les moltes edicions de la Passió de fra Antoni (s. XVIII).

Fundació

La Passió d’Ulldecona fou fundada l’any 1955, quan el senyor Josep Mª Rafí i Poblet, gran amant del teatre, va trobar un ambient propici per representar la Passió de Nostre Senyor.

Va fer un estudi de tots els que podien representar algun paper, i així va reunir tot el repartiment de l’obra. Rafí va agrupar gent de tot tipus de condició social de la localitat, artesans, comerciants, agricultors, fusters, administratius, etc. Els inculcava el paper que més tard haurien de representar simulant el poble d’Israel. Així naixia des de dins del Centre Cultural Recreatiu, aquesta altra entitat que, amb el nom de Patronato de la Pasión de Ulldecona, i amb estatuts propis ha arribat a ser una manifestació popular del poble.

Precedents

La Passió d’Ulldecona es va representar per primera vegada el 19 de març de 1955, amb el títol de El drama de Jesús en cinc actes i trenta-un quadres, sota la direcció del seu creador, Josep Mª Rafí i Poblet, i 103 actors. La història podia haver acabat en una simple anècdota, ja que es van iniciar unes disputes amb l’Ajuntament que va acusar davant del Govern Civil que la gent de la Passió eren uns incapacitats i uns incompetents, i que les representacions anaven en detriment del poble i dels sentiments religiosos. Les acusacions no varen parar tot allò que ja havia començat i l’any següent, l’any 1956, s’escenifica La Divina Tragedia, original del pare José Julio Martínez. Els dos anys següents es representa la Passió amb una obra d’autor anònim, i des de l’any 1959 al 1963 amb la Divina Tragèdia de Cristo, original del pare Josep Mampel.

A causa de l’èxit que tenien les representacions, la directiva del Patronat de la Passió, l’any 1962 encarrega a l’escriptor i crític teatral Josep Mª Junyent i Quintana, la creació d’un nou llibret, més modern i més d’acord amb els temps actuals. L’obra escrita en prosa i en vers, s’estrenà l’1 de març de 1964 i és la que encara avui es representa.

La Passió en català no va començar a caminar l’any 1984, quan el Patronat de la Passió va proposar que l’obra de Josep Mª Junyent i Quintana fos traduïda al català, per poder així representar-la també en la nostra parla.

Aquesta decisió es va comunicar a la Diputació Provincial de Tarragona amb la petició de que aquesta es fes càrrec de les despeses de traducció.

La Diputació va acceptar i va encarregar la traducció a l’escriptor Jaume Vidal i Alcover, el qual va proposar escriure un nou text en lloc de traduir-lo, ja que ell tendria un gran goig de fer-ho així.

L’obra va ser enllestida l’any 1989 i es va estrenar per Setmana Santa de l’any 1991. L’estrena va tenir per escenari l’esglèsia parroquial i la muntanya del Calvari de la localitat, degut a les obres que es realitzaven al Teatre Municipal. La primera representació al teatre fou el dia 21 de març de l’any 1993, però no seria fins al 1995 que l’obra s’hi podria veure íntegrament.

Actualment es representen dos escenificacions diferents, als voltants de la quaresma, quatre represenrtacions en català i quatre en castellà. El Divendres Sant s’escenifica al puig del Calvari fragments de la Passió, i a la parròquia fragments del Davallament de la Creu (s. XVI) També es participa en la processó del Sant Enterrament amb el pas vivent del Carrer de l’Amargura.